Discursos a través de la celebritat local: la cupletista Adela Margot a València durant la dècada de 1910

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/PASADO2022.24.06

Palabras clave:

Celebritat, Cuplet, Sicalipsi, Escena local, Música, Restauració

Resumen

Adela Margot fou una cupletista d’origen madrileny que va obtindre especial rellevància a València entre els anys 1911 i 1919, amb un ressò que ha perviscut fins a l’actualitat. L’estudi explora la idea que l’èxit de l’artista es va articular al voltant del conflicte sobre els espectacles que va enfrontar a les diferents ideologies polítiques presents aquell moment. A través de la figura de la Margot es va personalitzar la lluita per l’hegemonia discursiva d’allò considerat moralment desitjable en relació amb l’erotisme en escena, un protagonisme que va col·laborar en la popularització massiva del cuplet entre públic de la regió. Al mateix temps, Margot va recollir i va saber explotar els escàndols que esdevingueren al seu voltant per a mantindre l’estatus artístic mentre s’adaptava a les exigències dels canvis en els models femenins artístics de l’època. A través de la reconstrucció del recorregut biogràfic de l’artista, l’article aborda qüestions relatives a les dinàmiques de construcció de la celebritat local en interacció amb els discursos i productes culturals de l’entorn, participant en la comprensió global del fenomen de les estrelles en el gènere del cuplet.

Citas

ANASTASIO, Pepa (2007). ¿Género ínfimo? El cuplé y la cupletista como desafio. Journal of Iberian and Latin American Studies, 13: 2, 193-216. https://doi.org/10.1080/14701840701776322

ANASTASIO, Pepa (2009). Pisa con garbo: el cuplé como performance. TRANS: Transcultural Music Review, 13, https://www.sibetrans.com/trans/articulo/61/pisa-con-garbo-el-cuple-como-performance

ARCHILÉS, Ferran (2002). Una nacionalización no tan débil: patriotismo local y republicanismo en Castellón (1891-1910). Ayer, 48, 283-312.

ARCHILÉS, Ferran; GARCÍA CARRIÓN, Marta (2012). En la sombra del estado. Esfera pública nacional y homogeneización cultural en la España de la Restauración. Historia Contemporánea, 45, 483-518.

ARESTI ESTEBAN, Nerea (2007). La mujer moderna, el tercer sexo y la bohemia en los años veinte. Dossiers feministes, 10, 173-185 https://raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/102546

ARIÑO VILLARROYA, Antonio (1992). La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas. Barcelona: Barcelona.

ARIÑO VILLARROYA, Antonio et al. (1990). Historia de las fallas. Valencia: Levante.

BLASCO MAGRANER, José Salvador; BUENO CAMEJO, Francisco (2015). La crisis teatral en Valencia a principios del siglo XX. Quadrivium, 6 https://avamus.org/wp-content/uploads/2016/02/04_Blasco-Magraner_Bueno-Camenjo.pdf

BOJÓ MOLINA, Noelia (2019). Regionalismo y blasquismo en la obra de Luis Sánchez Fernández y Ricardo Rodríguez: Una aproximación al esquet valenciano a partir de La purea del amor o Els resultats del carnestoltes. Quadrivium, 10, https://avamus.org/wp-content/uploads/2020/04/QDV-Noelia-Boj%C3%B3.pdf

CARCEL ORTÍ, Vicente (2004). Negociaciones hispano-vaticanas sobre la «Ley del Candado». Documentación diplomática esencial de 1911 a 1913. Analecta sacra tarraconensia, 77, 309-480 https://www.bibliotecabalmes.cat/content/negociaciones-hispano-vaticanas-ley-del-candado-documentacion-diplomatica-esencial-1911-1913

COMES IGLESIA, Vicente (1992). La aparición de «Diario de Valencia» (1911): un factor dinamizador del catolicismo político valenciano. En Antonio LAGUNA PLATERO, Andreu LÓPEZ BLASCO (coords.). Dos-cents anys de prensa valenciana (205-216). València: Generalitat Valenciana.

CLÚA, Isabel (2016). Cuerpos de escándalo: celebridad femenina en el fin-de-siècle. Barcelona: Icaria.

DYER, Richard ([1979] 2001). Las estrellas cinematograficas: historia, ideologia, estètica. Barcelona: Paidós.

ENCABO, Enrique (2014). Consuelo Vello, La Fornarina (1884-1915): La divina erótica, la refinada sicalíptica. En Patricia CIFRE WIBROW, Manuel GONZÁLEZ DE ÁVILA (coord.). Culturas de la seducción (251-258). Salamanca: Universidad de Salamanca.

ENCABO, Enrique (2019a). Introducción. En Enrique ENCABO (ed.), Miradas sobre el cuplé en España: identidades, contextos, artistas y repertorios (9-38). Madrid: ICCMU.

ENCABO, Enrique (2019b). Cuerpos que cantan, cuerpos que cuentan: la Fornarina y la encarnación del deseo. En Enrique ENCABO (ed.), Miradas sobre el cuplé en España: identidades, contextos, artistas y repertorios (65-78). Madrid, ICCMU.

FERRIS, Karry O. (2010). The Next Big Thing: Local Celebrity. Society 47, 392-395. https://doi.org/10.1007/s12115-010-9349-8

GALBIS LÓPEZ, Vicente (1997). La zarzuela en el área mediterránea. Cuadernos de música iberoamericana, 2, 327-350.

GARCIA BALLESTEROS, Marcial (1996). Mariano Pérez Sánchez. 80 años de música requenense. Requena: Centro de Estudios Requenenses, Ayuntamiento de Requena.

GARCÍA CARRIÓN, Marta (2015). La regió en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians. Catarroja: Afers.

GARCÍA CARRIÓN, Marta (2017). Peliculera y española. Raquel Meller como icono nacional en los felices años veinte. Ayer, 106, 159-181 https://revistaayer.com/sites/default/files/articulos/106-6-ayer106_generoynacion.pdf

GÓMEZ GASCÓN, Carmelo (1917). Cremáes sinse fóc: sainete valensiá en un acte, en vers y prosa, inspirat sobre el resibiment que li feren les dones en un poble de la provincia de Castelló a la chenial artista Adela Margot. Tarragona: Impremta de Llorens i y Cabré.

MARGOT, Adela (1919). Al oído. El libro de la vida. Madrid: Imp. de la Viuda de Luis Tasso.

MARSHALL, David P. ([1997] 2014). Celebrity and Power. University of Minnesota Press. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816695621.001.0001

MEDINA BONILLA, Juanjo; SANCHIS AMBRÓS, Manuel (2012). Ara fa un segle. Les falles de la València de 1912. Llibret de la Festa de Lletres Falleres 2012, 16-30 https://issuu.com/lletresfalleres/docs/llibret_lletresfalleres

MENDOZA MARTÍN, Irene (2018). Las glorias del espectáculo. Actrices y celebridad en el primer tercio del siglo XX español, Ayer 112: 213-236 https://revistaayer.com/sites/default/files/articulos09%20Mendoza%20Martin%20Ayer%20112.pdf

MONLLEÓ PERIS, Rosa (2007). Cultura urbana femenina. Espacios de ocio en Castellón a finales del siglo XIX. Dossiers feministes, 10, 121-172 https://raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/102543

MOLNER, Eduard (2017). El Paral·lel fent país: Impacte i percepció de l’oferta escènica del Paral·lel 1892-1936. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/116494

NAVARRO, Laura (2015). Angeles Caidos: Cupletismo y Prostitución en Barcelona (1880-1936). Tesi doctoral. Columbus: The Ohio State University http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1434261401

PLANAGUMÀ-CLARÀ, Laura (2020). Del Paral·lel al centro: triunfo y proyección de Raquel Meller (1911-1912). Etno: Cuadernos de Etnomusicología, 15, 70-97.

SALAÜN, Serge (1990). El cuplé (1900-1936), Madrid, Espasa Calpe.

SANFELIU GIMENO, Luz (2002). Republicanismo y modernidad. El Blasquismo (1895-1910): Proyecto político y transformación de las identidades subjetivas. Tesi doctoral. València: Universitat de València http://hdl.handle.net/10550/38482

SANFELIU GIMENO, Luz (2005). Republicanas. Identidades de género en el Blasquismo (1895-1910). València: PUV.

SOLER GODES, Enric (1978). Las fallas de Valencia: 1849-1977. València: [L’autor].

ZUBIAURRE, Maite (2014). Culturas del erotismo en España 1898-1939. Madrid: Cátedra.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

26-01-2022

Cómo citar

Ferrer Senabre, I. (2022). Discursos a través de la celebritat local: la cupletista Adela Margot a València durant la dècada de 1910. Pasado Y Memoria, (24), 140–164. https://doi.org/10.14198/PASADO2022.24.06