La voz del catalanismo femenino porteño durante la primera década del franquismo. Gràcia Bassa de Llorens en la revista Ressorgiment. 1939-1949

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/PASADO2022.25.03

Palabras clave:

Gràcia Bassa de Llorens, Franquismo, Catalanismo separatista radical de ultramar, Buenos Aires, Ressorgiment

Resumen

La Guerra Civil española promovió la significación de hombres y mujeres emigrantes españoles en América que, con la llegada de Francisco Franco al poder, adhirieron al anti-franquismo del exilio republicano. El presente artículo se centra en la producción intelectual de la periodista catalana Gràcia Bassa de Llorens entre 1939 y 1949. Afincada en Argentina desde comienzos del siglo XX, colaboró con la revista Ressorgiment de Buenos Aires desde 1917 y constituye la voz femenina más consistente del catalanismo argentino. Por esa razón, se establece su posicionamiento respecto de la dictadura franquista. Se determina la integración de sus textos en la línea editorial de Ressorgiment y con el pensamiento de la diáspora republicana. Se presta atención a los cambios y las continuidades en la línea de sus artículos a partir de la llegada del franquismo, para analizar su percepción del catalanismo y de la coyuntura peninsular en el contexto de la dictadura.

Citas

ANGLADA LLOVERAS, Núria (2016). Els camins de la Pampa argentina. En Montserrat BACARDÍ. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (31). Palafrugell: Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell.

BACARDÍ, Montserrat (2016). Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Palafrugell: Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell.

BLANCO, Juan Andrés; DACOSTA, Arsenio (eds.) (2014). El asociacionismo de la emigración española en el exterior: significación y vinculaciones. Madrid: Sílex.

BORRAT, Héctor (1989). El periódico como actor político. Barcelona: Gustavo Gili.

BUSTAMANTE, Jesús (2002). Élites intelectuales y modelos colectivos: mundo ibérico (siglos XVI-XIX). Madrid: CSIC.

CAMPILLO MESEGUER, Antonio (2005). Ciudadanía y extranjería en la sociedad global. En Andrés PEDREÑO CÁNOVAS; Manuel HERNÁNDEZ PEDREÑO (coords.). La Condición Inmigrante. Exploraciones e investigaciones desde la Región de Murcia (107-124). Murcia: Universidad de Murcia.

CORRETGER, Montserrat (2005). Autobiografia intel·lectual de Carlota Guteras a partir de les relacions epistolars amb Cristòfor de Domènech (1924-1927) i Joan Estelrich (1923). En Carles CORTÉS ORTS et al. (eds.). Epístola i literatura. Epistolaris, la carta: estratègia literària (155-181). Paiporta: Denes.

CORRETGER, Montserrat (2016). Escriptors de l’exili del 1939: recuperar la memòria espoliada. Eines per a l’esquerra nacional, 26, 102-119. https://raco.cat/index.php/Eines/article/view/314162

COSTA, Lluís (2017). La construcció d’un projecte de premsa catalanista: Lo Geronés i Joaquim Botet i Sisó. AAIEG, 58, 11-44.

DUARTE MONTSERRAT, Ángel (2002). Republicanos, emigrados y patriotas. Exilio y patriotismo español en la Argentina en el tránsito del siglo XIX al XX. Ayer, 47, 57-80. https://revistaayer.com/articulo/785

BOCANEGRA BARBECHO, Lidia (2021). Las intelectuales del exilio republicano español: pensamiento y acción. En EGIDO LEÓN, Ángeles et al. (dirs.). Mujeres en el exilio republicano de 1939: Homenaje a Josefina Cuesta (63-78). Madrid: Ministerio de la Presidencia.

EIROA SAN FRANCISCO, Matilde (2006). Dispersión y fragmentación. Prensa y sociedad del exilio republicano español. En María José RUIZ ACOSTA (coord.). República y republicanismo en la comunicación: VIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (47-55). https://idus.us.es/handle/11441/61282

EUJANIÁN, Alejandro (1999). Historia de revistas argentinas (1900-1950). La conquista del público. Buenos Aires: Asociación Argentina de Editores de Revistas.

FERNÁNDEZ, Alejandro (2010). La revista "Catalunya" de Buenos Aires, el exilio y la colectividad inmigrada (1927-1964). Estudios Migratorios Latinoamericanos, 24, 389-412.

FERNÁNDEZ, Alejandro (2011). “Prèdiques de germanor". Las asociaciones catalanas de Buenos Aires y sus prácticas institucionales (1850-1940). Historia social, 70, 63-80.

FÉRRIZ ROURE, Teresa (2002). Estudio de España Peregrina (1940). Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc28076

FOGUET i BOREU, Francesc (2012). Las razones del teatro catalán en el exilio. Alec, 37, 2, 213-228.

GIRBAL-BLACHA, Noemí; QUATTROCCHI-WOISSON, Diana (1999). Cuando opinar es actuar: revistas argentinas del siglo XX. Buenos Aires: Academia Nacional de la Historia.

GONZÁLEZ i VILALTA, Arnau (2006). La irrupció de la dona en el catalanisme, 1931-1936. Barcelona: L’Abadia de Montserrat.

GONZÁLEZ NEIRA, Ana (2010). Prensa del exilio republicano 1936-1977. Santiago de Compostela: Andavira Editora.

GUASCH MARÍ, Yolanda (2021). Las artistas exiliadas en México y sus descendientes en las bases de datos. Análisis y propuestas. Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, Extra 1, 122-151. https://doi.org/10.20318/hn.2021.6181

IZQUIERDO BALLESTER, Santiago (2010). Panoràmica de l’esquerra nacional. 1868-2006. Barcelona: Fundació Josep Irla.

JENSEN, Silvina (2010). La comunidad catalana en Argentina al arribo de los exiliados de 1939. Tensiones y debates en el mantenimiento de "La Unidad Nacional". Estudios Migratorios Latinoamericanos, 69, 413-437.

LINARES, María Dolores; DI LISCIA, María Silvia (eds.) (2021). Migraciones en Argentina. Una historia de largo plazo. La Plata: Prohistoria Ediciones.

LLORENS DE SERRA, Sara (2004). Epistolari (1901-1954). Barcelona: Fundació Pere Coromines.

LUCCI, Marcela (2009). La Colectividad catalana en Buenos Aires en el siglo XX: una visión a través de los 'catalanes de América'. El activismo patriótico de los catalanes de América de Buenos Aires: desde 1916 hasta el final del Casal Català. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (Tesis doctoral).

LUCCI, Marcela (2014). La Revista Ressorgiment i el separatisme d'ultramar: aportacions indispensables per a l'estudi del catalanisme a Amèrica. Recerques: història, economia, cultura, 66, 33-59. https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/327309

LUCCI, Marcela (2015). La Globalización del catalanismo de entreguerras: corporaciones americanas para la gestión internacional del activismo separatista. En Aarón GRAGEDA BUSTAMANTE (coord.). Intercambios, actores, enfoques: pasajes de la historia latinoamericana en una perspectiva global (83-100). Hermosillo: Universidad de Sonora.

LUCCI, Marcela (2019). Política y prensa catalanistas en Buenos Aires: la inmigración y el compromiso ideológico en las 'Glosses Femenines' de Gràcia Bassa de Llorens. Anuario de Estudios Americanos, 77, 87-112. https://doi.org/10.3989/aeamer.2020.1.04

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Alba (2016). El otro exilio: memorias y vida cotidiana de las mujeres en el destierro republicano en Francia. Kamchatka. Revista de análisis cultural, 8, 61-91. https://doi.org/10.7203/KAM. 8.8880

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Alba (2019). Las mujeres recuerdan. Género y memoria del exilio republicano en Francia (1939-1978). ARENAL, 26, 367-398. http://dx.doi.org/10.30827/arenal.v26i2.9236 .

MAYMÍ, Josep (2003). Josep Irla, la tenacitat d'un compromís. Barcelona: L’Abadia de Montserrat.

MORCILLO MARTÍNEZ, Juana María (2012). Una breve revisión de las teorías de las migraciones desde una perspectiva de género. Mujeres rompiendo estereotipos. En Manuel CABRERA ESPINOSA (coord.). IV Congreso sobre historia de las mujeres 1-29). http://www.revistacodice.es/publi_virtuales/iv_congreso_mujeres/comunicaciones/MORCILLO.pdf. Pp. 1-29

MORENO SECO Mónica; ORTUÑO MARTÍNEZ, Bárbara (2013). Exiliadas españolas en Francia y Argentina: identidades transnacionales y transferencias culturales. Storia delle Donne, 9, 161-196. https://doi.org/10.13128/SDD-14073

NÚÑEZ SEIXAS, Xoxé M. (2015). Las patrias ausentes: Estudio sobre historia y memoria de las migraciones ibéricas (1830-1960). Gijón: Genueve Ediciones. https://doi.org/10.22429/Euc2017.029

PALACIOS VALENCIA, Yennesit (2016). Perspectiva de género en los fenómenos migratorios. Estudio desde Europa y América Latina. Revista CES Derecho, 2, 2016, 145-162. http://dx.doi.org/10.21615/cesder.7.2.10

PALAU, Montserrat (2012). Les aportacions al feminisme de les folkloristes Maria Gràcia Bassa i Maria Baldó. En Josep TEMPORAL i OLEART; Laura VILLALBA ARASA (coords.). La recerca folklòrica: persones i institucions (13-25). Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

PALAU, Montserrat (2013). L’accés de les dones catalanes al món cultural i als estudis de folklore. En Dolors LLOPART; Roser ROS (eds.). Dona i folklore (29-36). Barcelona, Tantágora.

PALAU, Montserrat; VILLALBA, Laura (2017). Les institucions i l’accés de les dones a la cultura. En Carme ORIOL; Emili SAMPER (eds.) Història de la literatura popular catalana (70-107), Alicante, Palma, Tarragona: Universitat d’Alacant-Universitat Rovira i Virgili-Universitat de les Illes Balears.

PANISELLO, Joan (2003). Jacint Verdaguer: home, poeta, romàntic. Barcelona: L'Abadia de Montserrat.

PASQUARÉ, Andrea (2021). Cultura vivida y tradición selectiva en revistas americanistas. De comienzos del siglo XX. De las redes de creación a las de Circulación. 31º Simposio Nacional de Historia, Universidad Estatal de Rio de Janeiro, https://www.snh2021.anpuh.org/resources/anais/8/snh2021/1628725922_ARQUIVO_d35c0fa5706623e7fda2f5f7c9df5322.pdf

REIN, Raanan (2021). De Moisés Ville a Madrid: los argentinos-judíos y la solidaridad con el bando republicano durante la Guerra Civil española. En Nadia de CRISTÓFORIS (coord.). La Guerra Civil española. Sus dimensiones internacionales (17-36). Buenos Aires: Imago Mundi. https://doi.org/10.34096/che.n87.9046

RIQUER, Borja de (2010). La dictadura de Franco. Madrid: Marcial Pons.

RUIZ GARCÍA, Sergio (2015). El asociacionismo español en Cuba: un encuentro de identidades: el caso catalán (1840-1940). Sevilla: Universidad Pablo Olavide (Tesis doctoral).

SÁBATO, Hilda (2004). La política en las calles. Entre el voto y la movilización. Buenos Aires 1862-1880. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes.

SALLÉ ALONSO, María Ángeles (coord.) (2009). La emigración española en América: historias y lecciones para el futuro. Madrid: Fundación Directa.

SÁNCHEZ CUERVO, Antolín (2014). Fuera de lugar, en otro tiempo. El exilio como figura política. En Arturo AGUIRRE; Antolín SÁNCHEZ CUERVO; Luis RONIGER (eds.). Tres estudios sobre el exilio. Condición humana, experiencia histórica y significación política (107-194). Puebla: Edaf.

SEGUY, Isabelle; CONTENTE, Claudia; PUJADAS-MORA, Joana (2021). Presentación. ADEH, 39, 9-11.

TERMES i ARDÈVOL, Josep (1999). Pròleg. En Josep Maria FIGUERES. El primer diari en llengua catalana: Diari Català (1879-1881) (15-17). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

VERDAGUER, Jacint; PINYOL i TORRENTS, Ramon (2013). Pàtria. Folgeroles: Verdaguer Edicions.

VILA, Pep (1997). Lletres de Mossèn A.M. Alcover i de F.B. Moll a Irene Rocas Romaguera, corresponsal de l'obra del diccionari de Llofriu. Randa, 38, 147-182. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272147

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

26-07-2022

Cómo citar

Lucci Carrero, M. I. (2022). La voz del catalanismo femenino porteño durante la primera década del franquismo. Gràcia Bassa de Llorens en la revista Ressorgiment. 1939-1949. Pasado Y Memoria, (25), 63–86. https://doi.org/10.14198/PASADO2022.25.03