Los centros regionales en la pugna catalanismo/anticatalanismo de la Segunda República. El caso de la Casa Regional de Murcia en Barcelona

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/PASADO2022.24.08

Palabras clave:

Migraciones, Asociacionismo Regional, Murcia, Barcelona, España, II República

Resumen

El objetivo del presente trabajo es mostrar el potencial que ofrece el estudio del asociacionismo desarrollado por las distintas colonias de emigrantes en la ciudad de Barcelona durante el periodo republicano. En este caso se ha seleccionado el desplegado por los murcianos a través de la Casa Regional de Murcia. Se analizan las expresiones públicas, la evolución ideológica, las tácticas de persuasión política y los mecanismos de apoyo implementados por esta asociación. La colonia murciana se convirtió en epicentro de varios debates políticos surgidos en una Barcelona azotada por un duro contexto de crisis económica y fuertes confrontaciones sociales, políticas y sindicales. Un contexto que otorga al objeto de análisis de un valor especial para iniciar un camino de investigación aún por desarrollar.

Citas

ÁLVAREZ JUNCO, José (2011). El emperador del Paralelo. Lerroux y la demagogia populista. Barcelona: RBA.

ARANGO, Joaquín (2007). Les primeres migracions del segle XX a Catalunya. Nadala, 41, 18-33.

ARCHILÉS, Ferrán (2006). «Hacer región es hacer patria». La región en el imaginario de la nación española de la Restauración. Ayer, 64, 121-147.

BALCELLS, Albert (dir.) (2011). Història de Catalunya. Barcelona: La Esfera de los Libros.

BARAS, Montserrat (1984). Acció Catalana (1922-1936). Barcelona: Curial.

CAMÓS, Joan (1986). L´Hospitalet la història de tots nosaltres 1930-1936. Barcelona: Diputació de Barcelona.

CANO, José (1985). Alcaldes de Murcia, 1886-1939. Murcia: Ayuntamiento de Murcia.

CONTRERAS, Jesús (1997). El miedo al otro. En Manuel DELGADO (ed.). Ciutat i immigració (69-82). Barcelona: Centre de Cultura Contemporània.

CORTINA, Adela (2017). Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia. Barcelona: Espasa Libros.

CUCALÓN, Diego (2016). De la conspiración al poder. Auge y caída del Partido Republicano Radical Socialista (1929-1934). Tesis doctoral: Universidad de Zaragoza.

CULLA, Joan B. (1986). El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923). Barcelona: Curial.

EALHAM, Chris (2005). La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 1898-1937. Madrid: Alianza Editorial.

GÓMEZ INGLADA, Pere (2010). Quinze anys de periodisme: les col-laboracions de J.V. Foix a La Publicitat (1922-1936). Barcelona: Institut d´Estudis Catalans.

GONZÁLEZ, Arnau (2004). La immigració vista pel catalanisme (1931-1936). Revista de Catalunya, 193, 9-36.

IGLÉSIAS, Narcís (2010). Llengua i immigració en la Catalunya contemporània. Imaginaris de l´altre i actituds lingüístiques dels parlants arran de la immigració murciana. Els Marges, 92, 18-53.

KEOWN, Dominic (2013). El nacionalisme sospitós de J. V. Foix. En J. LARIOS (ed). La cara fosca de la cultura catalana: la col·laboració amb el feixisme i la Dictadura franquista (75-95), Palma: Lleonard Muntaner.

MALGESINI, Graciela; GIMÉNEZ, Carlos (2000). Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Libros de la Catarata.

MALUQUER, Joaquim (1965). Població i societat a l´àrea catalana. Barcelona: Editorial A.C.

MARTÍN, Alejandro (2012). Movilidad y sociabilidad: asociacionismo migrante aragonés en Barcelona a principios del siglo XX. En Alejandra IBARRA (coord.). No es país para jóvenes. Madrid: Asociación de Historia Contemporánea. [CD].

MARTÍNEZ CARRIÓN, José Miguel (2005). En busca del bienestar: las migraciones en la historia de la Región de Murcia. En Manuel HERNÁNDEZ; Andrés PEDREÑO (coords.). La condición inmigrante: explicaciones e investigaciones desde la Región de Murcia (33-60). Murcia: Universidad de Murcia.

MAZOWER, Mark (2001). La Europa negra. Desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo. Barcelona: Ediciones B.

MORENO, Luis Miguel (1984). La Asociación Católica Nacional de Propagandistas y el diario «La Verdad» de Murcia durante la II República. Anales de Historia Contemporánea de la Universidad de Murcia, 3, 189-213.

MOLAS, Isidre (ed.) (2000). Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

MOTA, José Fernando (2020). ¡Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1939). Valencia: PUV.

OYÓN, José Luis (2008). La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936. Barcelona: Ediciones del Serbal.

OYÓN, José Luis; MALDONADO, José: GRIFUL, Eulàlia (2001). Barcelona 1930: un atlas social. Barcelona: Edicions de la UPC.

PASSARELL, Jaume (1971). La Publicitat, diari català. Barcelona: Editorial Pòrtic.

PÉREZ CRESPO, Antonio. El cantón murciano. Murcia: Academia Alfonso X el Sabio.

PRESTON, Paul (2020) [1986]. La destrucción de la democracia en España. Reforma, reacción y revolución en la Segunda República. Barcelona: Debolsillo.

SAGARRA, Josep Maria (1991) [1932]. Vida Privada. Barcelona. Cercle de Lectors.

SENTÍS, Carles (1994). Viatge en Transmiserà. Crònica viscula de la primera gran emigració a Catalunya. Barcelona: Edicions La Campana.

SENTÍS, Carles; AYEN, Xavier (2007). Memorias de un espectador. Barcelona: Destino.

SOLÀ, Lluís (1967). El be negre (1931-1936). Barcelona: Editorial Bruguera.

TERMES, Josep (1984). La immigració a Catalunya i altres estudis d´història del nacionalisme català. Barcelona: Editorial Empúries.

TERMES, Josep (2011). Historia del anarquismo en España (1870-1980). Barcelona. RBA.

TODOROV, Tzvetan (2008). El miedo a los bárbaros. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

TOLL, Gil (2017). Jaime Claramunt, el cubano que dirigió El Diluvio, Diario Republicano de Barcelona. Revista internacional de Historia de la Comunicación, 8, 25-42. https://doi.org/10.12795/RiHC

TOWNSON, Nigel (2009). ¿Rectificación o reacción? La alianza de centro – derecha, 1933-1935. En Manuel BALLARÍN; Diego CUCALÓN; José Luis LEDESMA (coords.). La II República en la encrucijada: el segundo bienio (25-52). Zaragoza: Cortes de Aragón.

UCELAY DA CAL, Enric (1978). La crisi dels nacionalistes radicals catalans (1931-1932). Recerques: història, economia i cultura, 8, 159-206.

UCELAY DA CAL, Enric (1982). La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana (1931-1939). Barcelona: La Magrana.

UCELAY DA CAL, Enric (1991). Vanguardia, fascismo y la interacción entre nacionalismo español y catalán: el proyecto catalán de Ernesto Giménez Caballero y algunas ideas corrientes en círculos intelectuales de Barcelona, 1927-1933. En Justo G. BERAMENDI; Ramón MÁIZ (comps.). Los nacionalismos en la España de la II República (39-95). Madrid: Siglo XXI de España Editores.

UCELAY DA CAL, Enric (2003). El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D´Ors y la conquista moral de España. Barcelona: Edhasa.

UCELAY DA CAL, Enric (2005). Los «malos de la película»: las Joventuts d´Esquerra Republicana – Estat Català y la problemática de un «fascismo catalán». Ayer, 59, 147-172.

VANDELLÓS, Josep Antoni (1985) [1935]. Catalunya, poble decadent. Barcelona: Edicions 62.

VILÀ, Joan (1959). La aportación murciana al crecimiento poblacional de Barcelona. Anales de la Universidad de Murcia, 17, 89-103.

VILANOVA, Francesc (2015). Fer-se franquista. Guerra Civil y postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946). Barcelona: Lleonard Muntaner Editores.

VILANOVA, Mercè (1986). Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República: orientació del vot, participació i abstenció. Barcelona: Edicions de La Magrana.

VILAR, Juan Bautista (1993). El federalismo en los orígenes del Cantón de Cartagena (el Partido Republicano Federal en Murcia y su región, 1868-1873). Anales de Historia Contemporánea, 9, 123-173.

VILAR, Juan Bautista (2002). Murcia: de la emigración a la inmigración. Murcia: Fundación Centro de Estudios e Investigaciones Locales.

VILAR, Juan Bautista et al. (1999). Las emigraciones murcianas contemporáneas. Murcia: Universidad de Murcia.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

26-01-2022

Cómo citar

Díaz Sánchez, M. (2022). Los centros regionales en la pugna catalanismo/anticatalanismo de la Segunda República. El caso de la Casa Regional de Murcia en Barcelona. Pasado Y Memoria, (24), 189–211. https://doi.org/10.14198/PASADO2022.24.08