Un “partido de partidos” para una “nación de naciones”. Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/PASADO2018.17.02

Palabras clave:

Transición, Socialismo, Nación, Nacionalidades, Autodeterminación

Resumen

El presente artículo ofrece una reflexión sobre los planteamientos en materia nacional desarrollados por el socialismo catalán durante la Transición, hasta el referéndum sobre el Estatuto de Autonomía, situándolos en el marco de las reflexiones existentes sobre la nación y el nacionalismo. La importancia que tuvo la cuestión nacional-regional durante el proceso de cambio del régimen se refleja en la centralidad que tuvo en los programas y discursos políticos, y en la reconstrucción del socialismo catalán. Se plantea aquí una relectura crítica del estado de la cuestión a la luz de nuevas aportaciones documentales e hipótesis sobre la construcción del discurso y del relato nacional y regional del socialismo catalán. Para ello se aplican dos líneas investigativas. Primero, las vicisitudes organizativas del socialismo catalán en proceso de unificación. Segundo, la presencia de la nación y su significación, con especial atención al derecho de autodeterminación. El aparato documental está constituido por la prensa y propaganda de los partidos socialistas y sus respectivas elaboraciones teórico-conceptuales, discursos políticos, trabajos congresuales e intervenciones parlamentarias. De la dialéctica entre necesidad de dar respuesta a la cuestión catalana, asunción de la existencia de la nación española y oportunidad de dar una nueva articulación regional (sub-nacional como sub-estatal) a la España democrática surge la dimensión concreta de la cosmovisión nacional-regional del socialismo catalán, su peculiar reconstrucción por confluencias e incorporaciones y su redefinición de la idea de España y de Cataluña de aquel entonces.

Citas

ALQUEZAR, Ramon (2003). Sota la dictadura franquista (1939-1974). En ALQUEZAR, Ramon et al. La pàtria dels humans. Història del socialisme català. Barcelona: Edhasa, 103-131.

ANDERSON, Benedict (1983). Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. London: Verso.

ANGUERA, Pere (2003). El 11 de septiembre. Orígenes y consolidación de la Diada. Ayer, 51, 17-38.

ARCHILES, Ferran (2012). Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana. València: Afers.

ARCHILES, Ferran (2014). Una improvisada pervivencia: La Constitución de 1978 y la idea de nación española. En ARCHILES, Ferran; SAZ, Ismael (eds.). Naciones y Estado: la cuestión española. Valencia: PUV, 15-49.

BALFOUR, Sebastian; QUIROGA, Alejandro (2007). España reinventada. Barcelona: Península.

BARON, Enrique (1976). Federación de Partidos Socialistas. Barcelona-Madrid: Avance-Mañana.

BASTIDA FREIXEDO, Xacobe (1998). La nación española y el nacionalismo constitucional, Barcelona: Ariel.

BATISTA, Antoni; PLAYÀ MASET, Josep (1991). La gran conspiració. Barcelona: Empùries.

BERNARD, Robert (2002). L’Assemblea de Catalunya (1971-1982). Catalanisme popular i antifranquisme. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 13, 189-206.

BHABHA, Homi K., ed. (1990). Nation and narration. London: Routledge.

BLAS GUERRERO, Andrés de (1978). El problema nacional-regional español en los programas del PSOE y PCE. Revista de Estudios Políticos, 4, 155-170.

BLAS GUERRERO, Andrés de (1989). Sobre el nacionalismo español. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

BLAS GUERRERO, Andrés de (2013). Cuestión nacional, transición política y Estado de las Autonomías. En MORALES MOYA, Antonio; FUSI AIZPURUA, Juan Pablo; BLAS GUERRERO, Andrés de (dirs.). Historia de la nación y del nacionalismo español. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 934-947.

CALHOUN, Craig (1997). Nationalism. Minnesota: Open University Press and University of Minnesota Press.

CAÑELLAS, Antón et al. (1975). Les terceres vies a Europa. Barcelona: Nova Terra.

COLOMÉ, Gabriel (1989). El Partit dels Socialistes de Catalunya. Estructura, funcionament i electorat (1978-1984). Barcelona: Edicions 62.

COLOMER, Josep M. (1994). Espanyolisme i catalanisme: la idea de nació en el pensament polític català (1939-1979). Barcelona: L'Avenç.

COLOMER, Jaume; AGUILERA, Cesáreo R.; SUBIRATS, Joan; VINTRO, Joan (1976). Els grups polítics a Catalunya: Partits i programes. 2. Esquerra, extrema esquerra i organismes unitaris. Barcelona: L’Avenç.

CULLA, Joan (2013). Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2012). Una història política. Barcelona: La Campana.

DALMAU, Josep (1979). La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Reventós, Barcelona: Pòrtic.

DIAZ, Daniel; RUBIRALTA, Fermí; RENYER, Jaume (2006). Una historia del FNC (1940-1990), Lleida: Pagès Editors.

DOMINGUEZ GARCIA, Fernando (2006). Más allá de la nación. la idea de España como “Nación de naciones”. Barcelona: Fundació Rafael Campalans.

FONT, Jordi (2003). “Per la unitat dels socialistes catalans”. En ALQUEZAR, Ramon et al. La pàtria dels humans. Història del socialisme català. Barcelona: Edhasa, 133-157.

FORCADELL, Carlos; SAZ, Ismael; SALOMON, Pilar eds. (2009). Discursos de España en el siglo XX. València/Zaragoza: PUV/IFC.

FLOR, Vicent (2011). Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, València: Afers.

GALLEGO-DIAZ, Soledad; DE LA CUADRA, Bonifacio (1989). Crónica secreta de la Constitución. Madrid: Tecnos.

GENIOLA, Andrea (2017). Tirando del hilo de la “nación de naciones”. La(s) España(s) de Anselmo Carretero. Historia del Presente, 29, 27-44.

GONZÁLEZ, Felipe et al. (1976). Socialismo es libertad. Escuela de verano del PSOE 1976. Madrid: Cuadernos para el Diálogo.

GONZÁLEZ CASANOVA, José A. (1974). Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938). Barcelona: Curial.

GONZÁLEZ CASANOVA, José A. (1977). Qué son los estatutos de autonomía. Barcelona: La Gaya Ciencia.

GONZALEZ VILALTA, Arnau (2006). La naciò imaginada. Els fonaments dels Països Catalans. Catarroja: Afers.

GUERRA, Alfonso (2004). Cuando el tiempo nos alcanza (1940-1982). Madrid: ESPASA.

HERMET, Guy (1996). Histoire des nations et du nationalisme en Europe. Paris: Seuil.

JULIA, Santos (1996). Los socialistas en la política española, 1879-1982. Madrid: Taurus.

LANDABEREA ABAD, Eider (2016). Los “nosotros” en la Transición. Memoria e identidad en las cuatro principales culturas políticas del País Vasco (1975-1980). Madrid: Tecnos.

LLUCH, Ernest (1977). La reivindicació nacional. En COLOMINES, Joan et al. Per una resposta socialista. Barcelona: 7x7, 289-313.

MARCET, Joan (1984). Convergència Democràtica de Catalunya. El partit i el moviment polític. Barcelona: Edicions 62.

MARTÍ CASTELLÓ, Joan (2010). Valencianistes socialistes i socialistes valencianistes. Els camins del PSPV. Afers, 67, 595-618.

MARTÍN RAMOS, José Luis (1989). Un caso particular: los socialismos de las autonomías. El Moviment Socialista de Catalunya. En TUÑON DE LARA, Manuel (dir.), Historia del socialismo español, Vol. 4 (1939-1977). Barcelona: Conjunto Editorial, 93-100.

MARTÍNEZ FIOL, David (2005). La construcción mítica del ‘Onze de setembre de 1714’ en la cultura política del catalanismo durante el siglo XX. Historia y Política, 14, 219-242.

MATEOS, Abdón (1993). El PSOE contra Franco. Continuidad y renovación del socialismo español (1953-1974). Madrid: Fundación Pablo Iglesias.

MATEOS, Abdón (2007). La transición del PSOE durante los años setenta. En QUIROSA-CHEYROUZE, Rafael (ed.). Historia de la Transición en España. los inicios del proceso democratizador. Madrid: Biblioteca Nueva, 285-299.

MICCICHÈ, Andrea (2009). Euskadi socialista: El PSE-PSOE y la Transición en el País Vasco (1976-1980). Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere (2014). La cuestión catalana. Cataluña en la transición española. Barcelona: Crítica.

NUÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel (2004). Patriotas y demócratas: sobre el discurso nacionalista español después de Franco (1975-1979). Gerónimo de Uztariz, 20, 45-98.

OLIVER PUIGDOMENECH, Joan (1990). El Partit Obrer d’Unificació Marxista i la fundació del Moviment Socialista de Catalunya. En TUSELL, Javier; ALTED, Alicia; MATEOS, Abdón (coords.). La oposición al régimen de Franco, Tomo I, Vol. 1. Madrid: UNED, 243-266.

PALLACH, Josep (1975). La democràcia, per fer què? Barcelona: Nova Terra.

PECES-BARBA, Gregorio (1978). Los socialista y la Constitución. En PECES-BARBA, Gregorio et al. La izquierda y la Constitución. Barcelona: Taula de Canvi, 5-18.

PSC (1976). Extracte de les Bases per a un Manifest-Programa, aprovades al Congrés Constituent clausurat el primer de novembre de 1976. Barcelona: Secretariats de Secció de l’Esquerra de l’Eixample i de Sants i les Corts, Secretaries d’Extensió.

PSC (1977a). Documents aprovats en el seu congrés constituent celebrat l’1 de novembre de 1976. Barcelona: Edicions 7X7.

PSC (1997b). II Congrés: Per la unitat de tots els socialistes de Catalunya. Ponències aprovades. Barcelona.

PSC (1977c). Esmenes parcials del II Congrés. Barcelona.

PSC (1977d). Manifest-Programa, Ponències del II Congrés del PSC. Barcelona.

PSOE (1979). Este viejo y nuevo partido. De Congreso a Congreso. Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

PSP-C (1977a). Programa de PSP Català. Barcelona.

PSP-C (1977b). El PSP Català y su vinculación federada al PSP. Barcelona.

RODRIGUEZ-FLORES PARRA, Vega (2014). El Estado federal en el PSOE: de Suresnes a los pactos autonómicos. En ARCHILES, Ferran; SAZ, Ismael (eds.). Naciones y Estado: la cuestión española. Valencia: PUV, 245-268.

RODRIGUEZ-FLORES PARRA, Vega (2017). El PSOE de congreso a congreso. ¿De nación a nación? (1974-1979). En ARCHILES, Ferran; SANZ, Julián (coords.). Cuarenta años y un día. Antes y después del 20-N. València: Universitat de València, 277-303.

ROMER JOVER, Xavier (1977). Debat sobre els Països Catalans. Barcelona: La Magrana/Edicions 62/Anagrama/Laia/PAM.

RUBIOL, Glòria (1995). Josep Pallach i el Reagrupament. Barcelona: PAM, 37-84.

RUBIRALTA, Fermí (1988). Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974). Barcelona: La Margana.

RUBIRALTA, Fermí (2001). Independentisme català “versus” Estatut: De la reivindicació al rebuig (1968-1979). Revista de Catalunya, 159, 9-24.

SAZ, Ismael; ARCHILES, Ferran eds. (2012). La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea. Valencia: PUV.

SOBREQUÉS, Jaume (1977). El Estatuto de Autonomía de Cataluña. Barcelona: Undarius.

SOBREQUÉS, Jaume; RIERA, Sebastià (1982a). L’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Bases documentals per a l’estudi del procés polític d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de 1979, Vol. I. Barcelona: Edicions 62.

SOBREQUÉS, Jaume; RIERA, Sebastià (1982b). L’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Bases documentals per a l’estudi del procés polític d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de 1979, Vol. III. Barcelona: Edicions 62.

SOBREQUÉS, Jaume; RIERA, Sebastià (1982c). L’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Bases documentals per a l’estudi del procés polític d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de 1979, Vol. IV. Barcelona: Edicions 62.

SOLÉ TURA, Jordi (1985). Nacionalidades y nacionalismos en España. Madrid: Alianza.

UCELAY-DA CAL, Enric (2003). El imperialismo catalán. Barcelona: Edhasa.

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

01-10-2018

Cómo citar

Geniola, A. (2018). Un “partido de partidos” para una “nación de naciones”. Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979). Pasado Y Memoria, (17), 43–79. https://doi.org/10.14198/PASADO2018.17.02