Iconos y Sanctasanctórums de la patria: las galerías de ciudadanos ilustres en Catalunya y Balears (1871-1923)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/pasado.22394

Palabras clave:

Lugar de memoria, Espacio local, Identidades territoriales, Poderes locales, España, Restauración

Resumen

Son numerosos los municipios de Catalunya y Balears que disponían de colecciones de retratos de conciudadanos ilustres en el periodo de la Restauración. Se plantea aquí que pueden ser considerados como «lugares de memoria» y que actuaban como soportes de identidades territoriales (mayormente locales y regionales) e instrumentos de legitimación del rol preponderante de determinadas elites sociales en la colectividad. El estudio pretende ofrecer un marco interpretativo que permita comprender el fenómeno en su complejidad y aborda numerosos conjuntos icónicos a partir de una perspectiva comparada que atiende la mayor parte de las facetas fundamentales del objeto de estudio. La investigación invita a prestar mayor atención a los «espacios locales» y al rol de las ciudades en la producción de imaginarios autoreferenciales, proceso que es simultáneo a la proliferación de todo tipo de usos del pasado puestos al servicio de la construcción de las culturas regionales y nacionales. Los resultados del estudio apuntan a las galerías de ciudadanos ilustres en cuestión como instancias de consagración del rol referente que los intelectuales y profesionales cualificados pretendían despeñar en la colectividad, en un contexto de creciente presión democratizadora. Así mismo, indican que, a la vez que estos lieux de mémoire eran un mecanismo de dominio simbólico de la colectividad, actuaban como un dispositivo orientado a construir la reputación positiva de la población (y sus élites), con el fin de agenciar sus instituciones y poderes en el marco más amplio de la política provincial, regional y nacional. En definitiva, el artículo demuestra la voluntad y la capacidad que tuvieron las ciudades (incluso núcleos de tamaño modesto) de fomentar sus propias autoimágenes, e identifica los responsables y móviles de su producción.

Citas

AGULHON, Maurice (1978). La “statuomanie” et l’histoire. Ethnologie française, 8, 145-172.

ALSINA, Laia et al. (2021). Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il•lustres de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; Comanegra.

ÁLVAREZ JUNCO, José; FUENTE, Gregorio de la (2017). El relato nacional. Historia de la historia de España. Madrid: Taurus.

ANDERSON, Benedict (2005) [1983]. Comunitats imaginades. Reflexions sobre l’origen i la propagació del nacionalisme. Catarroja: Afers.

Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca.... (1887). Vilafranca del Penedès: Pedro Alagret.

ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR DE AUSTRIA (1990) [1882]. Las Baleares por la palabra y el grabado, vol. IV. Palma: Sa Nostra Caja de Baleares.

ARCHILÉS, Ferran (2002). Una nacionalización no tan débil: patriotismo local y republicanismo en Castellón (1891-1910). Ayer, 48, 283-312.

ARCHILÉS, Ferran; MARTÍ, Manuel (2004). La construcció de la regió com a mecanisme nacionalitzador i la tesi de la dèbil nacionalització espanyola. Afers, 48, 265-308.

ARCHILÉS, Ferran et al. (2011). Ser de Castelló. La identitat local en l’època contemporània (c. 1880-1936). Castelló de la Plana: Fundación Dávalos-Fletcher.

ARNAVAT, Albert (2021). Fortuny y Reus. La construcción de un mito (1838-2013). Barcelona, Ibarra (Ecuador): Viena, Universidad Técnica del Norte.

AVELLANEDA, Joan (Coord.) (2022). 100 retrats de la Galeria de Fills i Filles Il•lustres. Palma: Ajuntament de Palma.

BALCELLS, Albert (2008). Llocs de memòria dels catalans. Barcelona: Proa.

BALCELLS, Albert (2021). Les galeries catalanes de ciutadans il•lustres i la memòria col•lectiva. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

BENACH, Manuel (1942). Galería de Vilafranqueses Ilustres. Vilafranca del Penedès: Ayuntamiento de Villafranca.

BERAMENDI, Justo et al. (Ed.) (2020). La nación omnipresente. Procesos de nacionalización en la España contemporánea. Granada: Comares.

BOHIGAS, Pere (1948). Galería de Catalanes Ilustres, vol. I. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

BONNET, Jean-Claude (1998). Naissance du Panthéon. Essai sur le culte des grands hommes. París: Fayard.

BOURDIEU, Pierre [1977]. Sur le pouvoir symbolique. En ID. (2001). Langage et pouvoir symbolique (201-211). París: Seuil.

BOYD, Carolyn P. (2004). Un lugar de memoria olvidado: el Panteón de Hombres Ilustres en Madrid. Historia y Política, 11, 15-40.

BURKE, Peter (2013). Overpowering: reflections on the uses of art. En Víctor MÍNGUEZ (Ed.). Las artes y la arquitectura del poder (39-52). Castelló: Universitat Jaume I.

CAO COSTOYA, David (2014). Les elits i el poder local en una societat en transformació. Vic: política, cultura i associacionisme (1860-1902). Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.

CAO COSTOYA, David (2022). Les galeries de ciutadans il•lustres: un «lloc de memoria» oblidat. L’Avenç, 490, 44-48.

CAO COSTOYA, David (Ed.) (2019). Ciutats imaginades. La forja de la identitat local a l'època contemporània. Plecs d'Història Local, 172.

CARASA, Pedro (2007). El giro local. Alcores, 3, 13-35.

CASALS, Àngel; CATTINI, Giovanni (Eds.) (2020). The Catalan nation and identity throughout history. Bern: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b16360

CASASSAS, Jordi (1990). Memòria col•lectiva i aspiració política. En ID. Entre Escil•la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (183-230). Barcelona: La Magrana.

CASASSAS, Jordi (Coord.) (2009). Les identitats a la Catalunya contemporània. Barcelona: La Galera.

CATTINI, Giovanni (2015). Myths and symbols in the political culture of Catalan nationalism (1880-1914). Nations and Nationalism, 21, 445-460. https://doi.org/10.1111/nana.12099

CATTINI, Giovanni; CAO COSTOYA, David (2015). Uses of medieval past in the political culture of 19th century Catalonia. En Flocel SABATÉ; Luis ADÃO DA FONSENCA, (Coords.). Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery (445-470). Bern: Peter Lang.

CHARTIER, Roger [1989]. El mundo como representación. En ID. (2005). El mundo como representación. Estudios sobre historia cultural (45-62). Barcelona: Gedisa.

CÓCOLA, Agustín (2011). El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Barcelona: Ediciones Madroño.

COMAS, Montserrat (2007). La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CARRIÓ, Bartomeu; MARIMON, Antoni (2003). El nacionalisme a Mallorca. Evolució històrica des dels orígens fins a l’actualitat. Palma: Perifèrics.

DALMAU, Pol (2018). La reputación del notable. Escándalos y capital simbólico en la España liberal. Historia y Política, 39, 79-107. https://doi.org/10.18042/hp.39.04

DOMINGO, Josep M. (2011). Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Literatura, modernització urbana i representació col•lectiva. En ID. (Ed.). Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme (46-67). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

DOSSE, François (2007). La apuesta biográfica. Escribir una vida. València: Universitat de València.

DUARTE, Àngel (2007). Localismo y nación en las culturas políticas de la Cataluña del siglo XIX. Alcores, 3, 83-104.

ESTEBAN DE VEGA, Mariano; CALLE, María Dolores de la (Eds.) (2010). Procesos de nacionalización en la España contemporánea. Salamanca: Universidad de Salamanca.

FERRAN, Marc (2017). La galeria de fills il•lustres. En Joan NAVAIS (Coord.). Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura (165-168). Reus: Centre de Lectura de Reus; Arola.

FRADERA, Josep M. (1985). El vigatanisme en la transformació de les tradicions culturals i polítiques de la Catalunya muntanyesa (1865-1900). En Maties RAMISA. Els orígens del catalanisme conservador i ‘La Veu del Montserrat’ 1878-1900 (19-52). Vic: Eumo.

FRANCASTEL, Galienne; FRANCASTEL, Pierre (1978). El retrato. Madrid: Cátedra.

FURIÓ, Antonio (1840). Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares. Palma: Pedró José Gelabert.

GANAU, Joan (2003). La recreació del passat: el Barri Gòtic de Barcelona, 1880-1950. Barcelona Quaderns d’Història, 8, 257-272.

GASOL, Josep M. (1988). La Galeria de Manresans Il•lustres. Manresa: Ajuntament de Manresa.

GHANIME, Albert (2012). Apunts i reflexions al voltant dels referents medievals en la política catalana de la primera meitat del segle XIX. En Flocel SABATÉ (Coord.). L’Edat Mitjana. Món real i espai imaginat (205-215). Catarroja: Afers.

GILLIS, John R. (Ed.) (1994). Commemorations. The politics of national identity. Princeton: Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9780691186658

HALBWACHS, Maurice (1997) [1950]. La mémoire collective. París: Albin Michel.

HERNANDEZ GOMEZ, María Ángeles (2014). La Galeria de Menorquins Il•lustres de l’Ajuntament de Maó. Maó: Ajuntament de Maó.

HOBSBAWM, Eric J. (1988) [1983]. Tradicions massificadores: Europa 1870-1914. Eric J. HOBSBAWM; Terence RANGER, (Eds.). L’invent de la tradició (247-288). Vic: Eumo.

HOBSBAWM, Eric J.; RANGER, Terence (Eds.) (1988) [1983]. L’invent de la tradició. Vic: Eumo.

IBARRA, Ricard (1991). La Galeria de Vallencs Il•lustres (1891-1991). Cents anys d’una tradició. Valls: Arxiu Municipal.

IGUAL, Cristina (2020). Galerías, series icónicas y colecciones de retratos en Valencia. Teoría y representación del poder en época moderna. Tesis doctoral, Universitat Jaume I.

Informe dado por la comision nombrada por el M. I. Ayuntamiento Constitucional de Igualada sobre la colocacion de una lápida en el salon del consistorio (1877). Igualada: Viuda Abadal é Hijo.

LEERSSEN, Joep (2015). The nation and the city: urban festivals and cultural mobilisation. Nations and Nationalism, 21, 2-20. https://doi.org/10.1111/nana.12090

LEFEBVRE, Henri (2013) [1974]. La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.

LILTI, Antoine (2014). Figures publiques. L’invention de la célébrité 1750-1850. París: Fayard.

LOWENTHAL, David (1985). The past is a foreign country. Cambridge: Cambridge.

MARFANY, Joan-Lluís (2017). Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença. Barcelona: Edicions 62.

MAS, Claudi (1902). Notes sobre’l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penadés durant el sigle XIX. Vilafranca del Penedès; Vilanova i la Geltrú: Oliva.

MICHONNEAU, Stéphane (1999). Políticas de la memoria en Barcelona al final del siglo XIX. Ayer, 35, 101-120.

MICHONNEAU, Stéphane (2002). Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Vic: Eumo.

MICHONNEAU, Stéphane (2008). La memoria, ¿objeto de historia? En Justo BERAMENDI; María Jesús BAZ (Eds.). Identidades y memoria imaginada (43-59). València: Universitat de València.

MORALES, Antonio; FUSI, Juan P.; BLAS, Andrés de (Dirs.) (2013). Historia de la nación y del nacionalismo español. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

MORENO, Javier (2021). Centenariomanía. Conmemoraciones hispánicas y nacionalismo español. Madrid: Marcial Pons.

MORENO, Javier; NÚÑEZ, Xosé M. (2017). Los colores de la patria. Símbolos nacionales en la España contemporánea. Madrid: Tecnos.

MORENO, Javier; NÚÑEZ, Xosé M. (Eds.) (2013). Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo XX. Barcelona: RBA.

MURLÀ, Josep (1985). La Galeria d’Olotins Il•lustres. Olot: Edicions municipals.

NORA, Pierre (1997) [1984]. Entre Mémoire et Histoire. La problématique des lieux. En ID. (dir.). Les lieux de mémoire, vol. I (23-43). Paris: Gallimard.

NUÑEZ, Xosé M. (2001). The Region as essence of the Fatherland: Regionalist variants of Spanish nationalism (1840-1936). European History Quarterly, 31-4, 483-518. https://doi.org/10.1177/026569140103100401

NÚÑEZ, Xosé M. (2006). Presentación. La construcción de la identidad nacional en Europa y España (siglos XIX y XX). Ayer, 64, 11-17.

NÚÑEZ, Xosé M.; STORM, Eric (Eds.) (2019). Regionalism and Modern Europe. Identity construction and movements from 1890 to the present day. London: Bloomsbury Academic. https://doi.org/10.5040/9781474275231

OZOUF, Mona (1997) [1984]. Le Panthéon. L’École normale des morts. En Pierre NORA (Dir.). Les lieux de mémoire (155-178), vol. I. París: Gallimard.

PALOMARES, Miguel (1962). Galería de Tarrasenses Ilustres. Terrassa: Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrassa.

PALOMAS, Joan (2009). Víctor Balaguer i la toponímia identitària: la formació del primer nomenclàtor de l’Eixample de Barcelona. En Jordi CASASSAS (Ed.). Les identitats a la Catalunya contemporània (293-316). Barcelona: La Galera.

PASTOR, Nicomedes; CÁRDENAS, Francisco de (1841-1846). Galeria de españoles celebres contemporáneos ó biografías y retratos de todos los personajes distinguidos de nuestros dias…, 9 vol. Madrid: Imprenta de Sanchiz; Vicente de Lalama, Boix.

PEIRÓ, Ignacio (2017). En los altares de la patria. La construcción de la cultura nacional española. Madrid: Akal.

PIÑERO, Jordi (1997). La Galeria de Manresans Il•lustres: un lloc de memòria oblidat. Dovella, 13, 13-20.

PONS, Benito (1895). Dictamen sobre distribución de los retratos de los varones ilustres de Mallorca en el consistorio… Palma: Est. Tipográfico del Comercio.

PONS, Benito (1908). Juan Oliver (Manéu), Vicente Juan (Ribas). Memorias biográficas… Palma: Francisco Soler.

PONS, Damià (1998). Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905). Palma: Lleonard Muntaner.

POULOT, Dominique (2006). Une mémoire inspiratrice. En ID., Une histoire du patrimoine en Occident XVIIIè-XXIè siècle (91-117). París: Presses Universitaires de France. https://doi.org/10.3917/puf.poulo.2006.01

PUIGVERT, Joaquim M. (2004). El paper de la història local, de la Renaixença a la Guerra Civil. En Carles SANTACANA (Coord.). Identitat local i gestió de la memòria. Actes del VII Congrés d’Història Local de Catalunya (41-60). Barcelona: L’Avenç.

PUJOL, Enric (2013). Iniciació al mite de Figueres. En Òscar JANÉ; Xavier SERRA (Eds.). Ultralocalisme. D’allò local a l’universal (17-27). Catarroja: Afers; Mirmanda.

QUETGLAS, Antoni (coord.) (2012). Fills il•lustres de Sóller. Palma: Promallorca.

QUIROGA, Alejandro; ARCHILÉS, Ferran (Eds.) (2013). La nacionalización en España. Ayer, 90.

Reseña de la sesion publica extraordinaria celebrada por la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [...] con motivo de inaugurarse en el Salon de Ciento la Galería de Catalanes Ilustres... (1873). Barcelona: Narciso Ramírez.

REYERO, Carlos (2017). Barcelona es todas las mujeres: polimorfismo femenino y polisemia patriótica de una alegoría capital (1808-1860). Ayer, 106, 47-78. https://doi.org/10.55509/ayer/106-2017-03

RIVERA, Antonio (1990). La conciencia histórica de una ciudad. «El Vitorianismo». Vitoria: Diputación Foral de Álava.

ROCA, Jordi (2018). Los estereotipos de Barcelona: de rebelde, desleal y revolucionaria a regionalizada y pacífica, Amnis, Revue de civilisation contemporaine Europes/Amériques. https://doi.org/10.4000/amnis.3369

RODRÍGUEZ, Inmaculada (2013). La Junta de Iconografía Nacional (1876-1961) y el retrato del poder. En Víctor MÍNGUEZ (Ed.). Las artes y la arquitectura del poder (271-296). Castelló: Universitat Jaume I.

RODRÍGUEZ, Inmaculada; MÍNGUEZ, Víctor (2019). El retrato del poder. Castelló: Universitat de Jaume I. https://doi.org/10.6035/RetratoPoder.2019

ROSSELLÓ, Ramon (2012). Els fills il•lustres i les medalles de la ciutat de Felanitx. S. l.: Consell de Mallorca; Ajuntament de Felanitx.

SABATÉ, Flocel (Dir.) (2015). Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. https://doi.org/10.3726/978-3-0351-0885-9

SALARICH, Miquel S.; YLLA-CATALÀ, Miquel S. (1983). Vigatans il•lustres. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

SALAS, Pere (2020). L’espanyolització de Mallorca (1898-1923). Pollença: El Gall.

SANTACANA, Carles (Coord.) (2004). Identitat local i gestió de la memòria. Actes del VII Congrés d’Història Local de Catalunya. Barcelona: L’Avenç.

SASTRE, Florenci; MOLL, Joana; MARTÍ, Joan Manel (2003). Fills il•lustres de Ciutadella de Menorca. Ciutadella: Ajuntament de Ciutadella de Menorca; Institut Menorquí d’Estudis.

SERRA, Sebastià (Ed.) (1999). El món dels professionals i dels intel•lectuals: Benet Pons i Fàbregues (1853-1922). Palma: Emili Darder.

SOLER i PALET, Joaquim (1915). D. Joaquim de Sagrera y Domenech. Estudi biográfich… Terrassa: Ventayol.

STORM, Eric (2019) [2010]. La construcción de identidades regionales en España, Francia y Alemania, 1890-1939. Madrid: Ediciones Complutense.

STORM, Eric (2021). El giro espacial en el estudio del nacionalismo y del regionalismo: algunas reflexiones historiográficas. En Jaume CLARET; Jaume FUSTER-SOBREPERE (Eds.). El regionalismo bien entendido. Ambigüedades y límites del regionalismo en la España franquista (17-37). Granada: Comares.

SUNYER, Magí (2006). Els mites nacionals catalans. Vic: Eumo; Societat Verdaguer.

TRAVERSO, Enzo (2006). Els usos del passat. Història, memoria, política. València: Universitat de València.

TUR, Fanny (2008). El monument als corsaris. Eivissa: Ajuntament d’Eivissa.

TUR, Margalida (Coord.) (2008). Fills il•lustres de Palma. Palma: Promallorca.

UMBACH, Maiken (2005). A tale of second cities: autonomy, culture and the law in Hamburg in the Late Nineteenth Century. American Historical Review, 110, 659-692. https://doi.org/10.1086/ahr.110.3.659

VESTEIRO, Teodosio (1874-1875). Galería de gallegos ilustres, 5 vol. Madrid: Heliodoro Perez.

WARF, Barney; ARIAS, Santa (2009). Introduction: the reinsertion of space into the social sciences and humanities. En ID. (Eds.). The Spatial Turn. Interdisciplinary perspectives (1-10). London: Routledge. https://doi.org/10.1080/14616710903565761

WHITE, Hayden (2018) [2014]. El pasado práctico. Buenos Aires: Prometeo. https://doi.org/10.1080/14616710903565761

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

30-01-2023

Cómo citar

Cao Costoya, D. (2023). Iconos y Sanctasanctórums de la patria: las galerías de ciudadanos ilustres en Catalunya y Balears (1871-1923). Pasado Y Memoria, (26), 279–307. https://doi.org/10.14198/pasado.22394