Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/pasado.22790

Palabras clave:

Batalla de l'Ebre, Monuments de guerra, Memòria històrica, Guerra Civil espanyola, Història Pública, Arqueologia pública, DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni)

Resumen

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Rafel Sospedra-Roca, Universitat de Barcelona

Llicenciat en arqueologia (Universitat de Barcelona) i doctor en pedagogia (Universitat de Barcelona). És professor lector a la Universitat de Barcelona (Departament de Didàctiques Aplicades) i investigador de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. És responsable de la secció de transferència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni), 2017-SGR 950. Ha desenvolupat activitats de recerca i transferència a l'entorn de la Guerra Civil espanyola, en excavacions arqueològiques i en museografia didàctica. Entre les excavacions més rellevants (arqueologia del conflicte) en què ha participat destaquen, a l'entorn de la Batalla de l'Ebre, les de Barranc de l'Obaga i Molí d'en Ferriol (Corbera d'Ebre). Ha coordinat projectes museogràfics en relació amb la GCE: Centre d'Interpretació Hospital del Molar. Refugi antiaeri de Torre Balldovina.

Francesc Xavier Hernàndez-Cardona, Universitat de Barcelona

Llicenciat en filosofia i lletres (Història moderna i contemporània) i doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona. És catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Investigador de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. És codirector de la revista “Ebre 1938. Revista internacional de la guerra civil 1936-1939”. Ha treballat en història militar i arqueologia del conflicte. Ha publicat nombrosos treballs a l'entorn de la història de la batalla de l'Ebre i de la GCE. Ha dirigit excavacions arqueològiques als espais històrics de la batalla de l'Ebre (Raïmats, Barranc de l'Obaga). Al camp de la museografia didàctica ha dissenyat i dirigit diversos projectes en els quals la GCE ha tingut una dimensió rellevant (Museu d’Història de Catalunya; Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana; Memorial per la pau de Terol).

Isabel Boj-Cullell, Universitat de Barcelona

Llicenciada en arqueologia (Universitat de Barcelona), doctora en Didàctica de les Ciències Socials (Universitat de Barcelona). És professora de la Universitat de Barcelona (Departament de Didàctiques Aplicades) i investigadora de l´Institut d´Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni), 2017-SGR 950. Ha desenvolupat activitats de recerca i transferència a l'entorn de la Guerra Civil espanyola, en excavacions arqueològiques, museografia i disseny i experimentació de materials i tallers didàctics. Entre les excavacions més rellevants (arqueologia del conflicte) en què ha participat destaquen, a l'entorn de la Batalla de l'Ebre, les de Raïmats (La Fatarella); Barranc de l’Obaga i Molí d’en Ferriol (Corbera d’Ebre). Les seves investigacions en relació amb la GCE s'han centrat en aspectes de vida quotidiana a Barcelona i l'Hospitalet.

Mar Hernàndez-Pongiluppi, Escola Vapor Nou, Barcelona

Llicenciada en Belles Arts (Universitat de Barcelona) i professora associada de la Universitat de Barcelona. treballs d'il·lustració relacionats amb la GCE en publicacions de divulgació i de recerca, i és autora d'articles i llibres centrats en història contemporània.Com a escultora ha desenvolupat el programa de monumentalització que el grup DIDPATRI ha implementat als espais històrics de la Batalla de l'Ebre Compte amb una extensa obra museogràfica de caràcter escenogràfic i iconogràfic al Museu d'Història de Catalunya, Fort de la Trinitat de Roses, Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana, Centre Cultural del Born; Museu de Sant Boi; Interpretació de la Batalla de Talamanca.

Citas

BAIXERAS SASTRE, Enri (2007). Lluís Maria Saumells. 1915-1999. Tarragona: Diputació de Tarragona.

BENTON, Charlotte (Ed) (2017). Figuration/Abstraction: Strategies for Public Sculpture in Europe 1945-1968. London: Routledge, London. https://doi.org/10.4324/9781315094083

BESOLÍ, Andrés, GESALÍ, David; HERNÀNDEZ, F. Xavier; ÍÑIGUEZ, David; LUQUE, Joan Carles (2006). Ebro 1938. Barcelona: Inédita.

BONO, María Jesús; GUIXÉ, Jordi (2010). Cens de simbologia franquista a Catalunya. Informe i conclusions. Barcelona: Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya.

BOX, Zira (2010). España, año cero. La construcción simbólica del franquismo. Madrid: Alianza Editorial.

BROSSA, Joan (2001). Joan Brossa Or the Poetic Revolt. Barcelona: Fundació Joan Brossa.

CARALT, Andreu (2017). 3.669 biberons: Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó 41. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

CASANOVA-NUEZ, Ester (2000). La memoria colectiva en la Sociedad Navarra de posguerra: procesos y rituales para el recuerdo de las vístimas franquistes. Gerónimo de Uztariz, 16, 33-42.

CIRICI PELLICER, Alexandre (1977). La estética del franquismo. Barcelona: Gustavo Gili.

COLIN, John; ALEXANDER, Bill; GORMAN, John (1996). Memorials of the Spanish Civil War. Gloucestershire: Alan Sutton Publishing Limited.

COMA, Laia; ROJO, Maria del Carmen (2010). Arqueología y museografía didáctica en los aeródromos de guerra (1936-1939). Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939). 4, p.165-177.

CRAVEN, Wayne (1982). The Sculptures at Gettysburg. Conshoocken: Eastern Acorn Press.

DUCH-PLANA, Montserrat (2019). Paisajes bélicos patrimonializados: los espacios de la Batalla del Ebro en Cataluña. En S. MICHONNEAU, S.; C. RODRIGUEZ-LÓPEZ; F. VELA, F. (coord). Paisajes de Guerra. Huellas, Reconstrucción, Patrimonio (1939-Años 2000) (137-154). Madrid: Casa de Velázquez, Ediciones Complutense.

GONZÁLEZ-SANZ, Myriam; SEBARES, Gemma.; HERNÀNDEZ-PONGILUPPI, Mar.; BOJ, Isabel (2019). Arqueología pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l’Ebre. Ebre 38. Revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 9, p. 257-273.

GONZÁLEZ-RUIBAL, Alfredo (2012). El último día de la batalla del Ebro. Informe de las excavaciones arqueológicas en los restos de la guerra civil en Raïmats. La Fatarella (Tarragona). Santiago de Compostela: CSIC-INCIPT. Informes y documentos de Trabajo.

GUIDE MICHELIN (1920). Les Batailles de la Somme (1916-1917). Clermont-Ferrand: Michelin.

GUIXÉ, Jordi; ALONSO, Jesús; CONESA, Ricard (2019). Diez años de leyes y políticas de memoria (2007-2017). Barcelona: Los libros de la Catarata.

HELLER, Allan M. (2010). Monuments and Memorials of Washington, D.C.: Schiffer Publishing, Atglen Pensilvania.

HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (Coord) (2000). Pla Director dels Espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Barcelona: Fundació Bosch i Gimpera, Universitat de Barcelona, Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.

HERNÀNDEZ-CARDONA, Francesc Xavier (2018). Xarli. El soldat que va morir dues vegades. Ebre 38. Revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 8, p. 243-259.

HERNÀNDEZ-CARDONA, Francesc Xavier; RUBIO-CAMPILLO, Xavier; SOSPEDRA-ROCA, Rafael; ÍÑIGUEZ-GRACIA, David (2021). Illustration, Re-Enactment, Citizenship and Heritage of Contemporary Conflict: The Case of the Ebro (1938). Sustainability, 13, 3425. https://doi.org/10.1080/14655187.2019.1784664

HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier; ÍÑIGUEZ, David; WILSON, Ann; SEBARES, Gemma (2020). Buscant Robert H. Merriman. Ebre38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939). 10, p. 169-181.

HERNÁNDEZ-CARDONA, Francesc Xavier; RUBIO-CAMPILLO, Xavier; BESOLÍ, Andrés; ÍÑIGUEZ, David; SOSPEDRA, Rafael (2019). Forgotten Pilots, Airfields and Aircraft: A Transdisciplinary Approach to the Memory of the Republican Air Force During the Spanish Civil War (1936-39). Public Archaeology, 18-1, p. 3-27. https://doi.org/10.1080/14655187.2019.1784664

HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier; RUBIO CAMPILLO, Xavier (2017). La batalla de l’Ebre. Complexitat i co-evolució. Ebre 38. Revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 7, p. 173-96.

HERNÀNDEZ-PONGILUPPI, M. (2020). Escultures, memòria y didàctica de la Batalla de l’Ebre. Ebre 38. Revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939. 10, p. 209-223.

HENRIQUEZ CAUBIN, Julian (2009). La batalla del Ebro. Guadalajara: Ediciones Silente.

ÍÑIGUEZ, David (2002). El Vesper de la Gloriosa. Calafell: Llibres de Matrícula.

KING, Alex (2014). Memorials of the Great War in Britain: The Symbolism and Politics of Remembrance. The Legacy of theGreat War, London: Bloomsbury Publishing.

LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura. Artículo 1, apartado 2. «BOE» núm. 310, de 27/12/2007.

LOWE, Keith (2020). What Monuments to World War II Tell Us About Our History and Ourselves. New York: St. Martin's Publishing Group.

MARTÍN, Carolina (2011), Estudio analítico descriptivo de los centros de interpretación patrimonial en España. Barcelona: Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

MARTINEZ BANDE, José Manuel (1988). La batalla del Ebro. Madrid: Editorial San Martín.

MIR, Conxita (Ed) (2013). Duelo y memoria. Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en la perspectiva comparada. Lleida: Universitat de Lleida.

MOLINERO, Carme (2007). La política de reconciliación nacional. Su contenido durante el franquismo, su lectura en la Transición. Ayer 66, p. 201-225.

MORCILLO, Aurora (Ed.) (2013). Memory and Cultural History of the Spanish Civil War: Realms of Oblivion. History of Warfare. Leiden: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004259966

NORA, Pierre (1992). Les lieux de mémoire. París: Gallimard.

PRESTON, Paul (2011). El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]. Barcelona: Debate.

PRESTON, Paul (2010). Les matances de Paracuellos. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil 1936-1939. 5, p. 125-167.

RATJAR, Steve; Franks, FRANCES, Elizabeth (2015). WarMonuments, Museums and Library Collections of 20th Century Conflicts: A Directory of United States Sites, Jefferson: McFarland.

RODRIGO, Javier (2008). Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y la dictadura franquista. Madrid: Alianza Editorial.

RUBIO, Xavier.; HERNÀNDEZ, Francesc Xavier (2015). Combined Arms Warfare in the Spanish Civil War: The Assault on the Republican Defence Line at Fatarella Ridge. Journal of Conflict Archaeology, 10, p. 52-69. https://doi.org/10.1179/1574077315Z.00000000043

SALLÉS, Neus; LÓPEZ, José Maria (2007). Les fosses de la memòria. Per què cal desenterrar la història? Barcelona: Editorial Rúbrica.

SHERMAN, Daniel J. (2001). The Construction of Memory in Interwar France. Chicago: University of Chicago Press.

SOSPEDRA, Rafael; FELIU, Maria.; WILSON, Ann.E.; SEBARES, Gemma.; HERNÀNDEZ-PONGILUPPI, Mar (2018). La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memoria. Un model transversal de recerca didàctica. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil espanyola, 8, p. 229-242.

SOSPEDRA, Rafael; BOJ, Isabel; CASTELL, Julia (2020). El Molar. Museografia didáctica en un hospital de la Batalla de l’Ebre. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil espanyola, 10, p. 185-207.

SUBIRACHS, Judit (1989). L'escultura commemorativa a Barcelona: (1936-1986). Barcelona: Llibres de la Frontera.

TAGÜEÑA LACORTE, Manuel (1973). Testimonio de dos guerres. Mèxic: Oasis.

VILARRUBIAS SOLANES, Felio A. (1995). La IV División de Navarra: por la ruta del honor y de la fe, 1936-1939. Barcelona: Hermandad de la IV Division de Navarra en Cataluña.

WINGATE, Jennifer (2017). Sculpting Doughboys: Memory, Gender, and Taste in America's I War World Memorials. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315088327

WINTER, Jay. (2014). Sites of Memory, Sites of Mourning: The Great War in European Cultural History. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107589087

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

30-01-2023

Cómo citar

Sospedra-Roca, R., Hernàndez-Cardona, F. X., Boj-Cullell, I., & Hernàndez-Pongiluppi, M. (2023). Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona. Pasado Y Memoria, (26), 451–480. https://doi.org/10.14198/pasado.22790